1.12.09

Seguiment del referendum des de Gal.les (I)



Els amics de Syniadau, un blog sobre la perspectiva d'un País de Gal.les independent, publica com a article un seguiment i "update" dels referendums populars a Catalunya, actualitzat fins a l'editorial dels 12 diaris catalans "La dignitat de Catalunya".
Moltes gràcies, companys!!

podeu veure l'article a:
http://syniadau--buildinganindependentwales.blogspot.com/2009/11/catalunia-independence-referenda-update.html

3.11.09

Gwenllian, la identitat robada d'una princesa


El darrer noble que dugué el títol a nivell popular de príncep de Gal.les, deixant de banda a Owain Glyndwr i la seva revolta de començaments del XV) va ser Llywelyn ap Gruffud.
Va morir en una emboscada trait per alguns homes seus l'11 de setembre de 1282.
La seva filla, Gwenllian, fruit del seu matrimoni amb Eleanor de Montfort (filla del conegut Simó de la croada contra els càtars i que va deixar orfe també a Gwenllian poc després del part), va ser reclosa en un convent per rei Edward I (sí, el mateix dolent de Braveheart) amb pocs mesos d'edat.
Edward I va posar el títol de príncep al seu fill Edward II.
Gwenllian va viure 54 anys reclosa al convent, i segurament no va escoltar mai a ningú parlant la llengua dels seus pares, ni sembla ser que, pels textos escrits del convent, va ser capaç de pronunciar el seu nom correctament.
Una societat li ret homenatge, i ha aconseguit que una muntanya gal.lesa porti el seu nom.
És la història trista d'una identitat robada...
No es coneix el lloc exacte de la tomba on jau Gwenllian a Lynconshire, Anglaterra.
Però a partir d'ara sí que hi haurà un punt de referència geogràfic en la cadena de muntanyes més altes del país on va néixer, al costat de dos pics que ja duien els noms del seus pares.

26.10.09

més de 20000 persones per la llengua d'Oc


el dia 24, més de 20.000 persones han recorregut els carrers de Carcassona, des de prop de l'estació fins a la ciutat vella, per defensar el dret de tots els ocitans a poder viure a través de la llengua d'oc.
Aquestes és la tercera manifestació sota el títol d'Anem OC!, la primera de les quals també va ser a Carcassona el 2005, seguida per la de Besiers.
A cada volta hi ha hagut més manifestants, i més representants polítics elegits (batlles, regidors, consellers regionals i àdhuc algun eurodiputat).
Cal destacar també l'assistència de força gent de Catalunya, del nord i del sud.

podeu veure el video de Vilaweb al següent link:

http://www.vilaweb.tv/?video=5848

25.9.09

70 anys de l'Ysgol Gymraeg Aberystwyth


El 1939, davant l'allau de refugiats de ciutats angleses cap a Gal.les, fugint dels bombardejos, que feia perillar l'ús de la llengua gal.lesa, el sr.Ifan ab Owen Edwards, fundador del moviment juvenil Urdd Gobaith, va fundar la Ysgol Gymraeg a Aberystwyth.
Aquesta seria la primera escola a través del gal.lès per a primària. Començà amb només 7 alumnes però aviat arribaria als 71 i hauria d'ampliar les instal.lacions.
L'any 1952 es va integrar a la xarxa pública.
Actualment acull a 370 alumnes i celebra amb orgull aquest 70è aniversari.
Les escoles gal.leses de primària es van consolidant ia rera dia i enguany se n'ha obert una a l'únic comtat gal.lès que encara no en disposava.

Felicitats Ysgol Gymraeg!!!

24.9.09

País de Gal.les i Catalunya, cada vegada més properes



Els companys del blog British nationalist in Wales watch!, que preten desemmascarar els partits d'obediència britànica a Gal.les i seguir la realitat de nacions com la nostra i altres de celtes com Cornualla i Escòcia, es fa ressó del nostre blog.

Tan a Gal.les com a Catalunya hi ha interès per les nostres dues respectives realitats nacionals, amb tants punts en comú.
I ara, amb mitjans com internet, les nostres dues realitats i les seves dues lluites es fan més properes.

No cal dir que és un orgull que companys gal.lesos es fagin ressó de les nostres notícies.Moltes gràcies!!

Cymru a Chatalonia am byth!!!


http://british-nats-watch.blogspot.com/

23.9.09

Una botiga entrenyable a Bretanya





Als països celtes ( i a molts d'altres amb situacions nacionals minoritzades) diversos establiemnts juguen històricament un paer destacat en la propmoció de la cultura i identitat pròpies, enfront d'un estat i un mercat que en volen prescindir.
Casos com les llibreries Les Voltes (Girona), Siop y Pethe (Gal.les)o la llibreria Ar Bed Keltiek (Bretanya) han tingut aquest paper. Aquesta darrera ar està en venda, i esperm que el seu futur sigui almenys tan intens culturalment com el seu passat.El seu propietari, Gweltaz ar Fur, canatutor i activista per la llengua bretona, la obrí l'any 1980.
Gràcies, Gweltaz, pel teu activisme continu.
Breizh Atao!!!

Onze de setembre 2009, un altre alé de llibertat

Enguany hem gaudit (mai tan ben dit) d'una Diada reivindicativa i amb un nivell de participació elevat. Fets com la propera sentència del TC, el referendum d'Arenys de Munt del dia 13, i la exitosa convocatòria de la manifestació de Sobirania i Progrés, PDD i Deumil.cat, han dut la reivindicació per un esta propi a un nivell com feia anys que no es vivia.
La societat catalana, molt més enllà dels partits polítics, ha tornat a dir amb veu alta i clara que el dret d'autodeterminació no ens el pot prendre ningú, i que tard o d'hora l'exercirem.

No us perdeu el video de Vilaweb sobre la manifestació, que val molt la pena.
I moltes gràcies a l'Electrica Dharma per un altre cop deixar-s'ho tot en l'escenari i demostrar que són increibles!!!

http://www.vilaweb.tv/?video=5786

10.9.09

350 anys del Tractat dels Pirineus




Aquest any la manifestació del 7 de novembre té per principal protagonista el trist Tractat dels Pirineus

A continuació posem el programa d'actes de la diada.


Sem catalans!!!

Dissabte 7 de novembre

Perpinyà

Plaça de la República 10h Trobada d'entitats, estands animacions

13h dinar popular

Plaça de Catalunya

14h animacions diverses amb gimcana, jocs reutilitzables,
16h sortida de la manifestació "Commemorem 350 anys"

18h parlaments al Castellet

20h Marxa de torxes (del Castellet a la casa Musical)

21h concerts (Casa Musical)

La Diada reivindicativa


Els amics de Sobirania i Progrés, plataforma cívica que compta amb 22000 adherits pel sobiranisme, lidera la manifestació de demà a les 17 h. a Barcelona sota el lema "Som una nació.Volem Estat propi!".
Aquesta convocatòria, que compta amb el recolzament de personalitats com el president del Barça,l'actor Sergi Lòpez, els professors universitaris S.Cardús i JM.Tericabras, entre molts d'altres, serà amenitzada en viu pels incombustibles "Elèctrica Dharma".

Tots a Barcelona doncs!!!

Bona Diada!!!!

http://www.sobiraniaiprogres.cat/

9.9.09

Rhodri "Wallace" Morgan

No és gens habitual i cal celebrar-ho, que els mitjans de comunicació catalans es fagin ressó d'una entrevista al primer minsitre gal.lès, actualment Rhodri Morgan.
Lider del Plaid Labour,gal.lèsparlant, i cap d'un govern amb suport dels nacionalistes del Plaid Cymru, té la necessitat de guanyar per la Cynelliad (Assemblea gal.lesa)les competències legislatives que té, sense anar més lluny, el parlament escocès.
En les seves declaracions però ja es veu que sap "nadar i guardar la roba"....


http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/78798-lal-regne-unit-no-hi-ha-un-constitucional-que-pugui-tombar-un-acord-del-parlamentr.html

8.9.09

Google&gal.lès



Google Translate, el servei de traducció de Google, ha anunciat que ja arriba a 51 llengües de traducció.
Entre les darreres a entrar al servei, hi ha la llengua gal.lesa i la irlandesa.
a googlejar en gal.lès!!!!

Cornualla: l'etern retorn d'una nació




com si d'un escrit de Mircea Eliade es tractés, Cornualla reapareix històricament per a recordar-nos que una vella nació d'Europa batega en aquella franja de terra anexada a l'illa de Gran Bretanya.
El territori dels pobles britons, amb cabdills com Artús, manté viu una identitat diferenciada, que aquest cop lluita per apareixer en el cens que l'estat britànic té previst, com puntualment fa, de enviar a les llars del país el 2011.

grup dels promotors amb més informació en el facebook:

http://www.facebook.com/group.php?gid=46460136689&ref=search&sid=621650579.595612406..1

http://www.independent.co.uk/news/uk/this-britain/the-cornish-they-revolted-in-1497-now-theyre-at-it-again-1782535.html

4.9.09

Per Sant Andreu i William Wallace!!!


El govern nacionalista d'Escòcia, amb l'Scottish National Party en minoria al govern d'Escòcia, ha presntat les iniciatives legislatives pel 2010.
Entre elles, hi ha el referendum anomenat d'independència, que farà referència a la modificació de l'estatus legal d'Escòcia en el "Regne Unit"(?).
Si ve és cert que el govern està en minoria al parlament i necessitaria suports difícils de trobar en els partits britànics, aquesta mesura estava en el manifesto/programa que va permetre guanyar amb un resultat històric el 2007 a l' SNP i és lògic que vulgui portar-lo endavant.
Endavant, Alba/Scotland!!!!!!!!!!!!!!!


la notícia donada pel mateix partit:

http://www.snp.org/node/15623

1.9.09

Ffôn symudol i llengües celtes


Fa un any que l'irlandès es va introduir als menus dels aparells de telefonia mòbil. Ara fa poques setmanes s'anunciava l'acord entre Orange i el fabricant Samsumg per tal de posar en venda terminals amb els menus de les aplicacions en llengua gal.lesa.
Vist aquest impacte positiu a nivell públic, (que s'afageix a l'ús d'aquestes llengües en àmbits com el programari i altres), ja hi ha veus a Escòcia que demanen el mateix tracte pel gaèlic escocès.

25.8.09


Acabo d'assebentar-me que a la exposició "Rigau intim" a Perpinyà, sobre aquest retratista reial rossellonès del segle XVII-XVIII, França ha tingut la "gentilesa" de dur, amb l'excusa que el 1659 va ser l'any de naixement de l'artista, el document original del Tractat dels Pirineus, signat per Mazarin i el general Luis Mendez de Haro.

El document es pot veure fins el dia 30 de setembre al Museu de Belles Arts de la ciutat del Rosselló.
És una mostra més de la diplomàtica ironia dels francesos respecte als seus territoris ocupats.

Anem Òc


El proper dia 24 d'octubre, a les 14 h. té previst de començar la manifestació pels carrers de Carcassona de Anem Òc!, manifestació bianual per exigir el reconeixement legal i el seu ús en tots els àmbits de la llengua occitana.
Les dues darreres edicions han comptat amb prop de 20000 participants i s'espera que aquesta sigui igualment exitosa.

Som-hi!!!

Cap a Carcassona hi falta gent!!!!

2.8.09

Mark Cavendish, des de l'Illa de Man

En aquest darrer Tour que just ara s'acabat, un dels ciclistes més destacats ha estat Mark Cavendish, qui ha guanyat 6 etapes (inclosa la darrera a Paris).
Cal destacar que aquest cicliste, en contra del que s'ha dit en els mitjans de comunicació, no és anglès sino que prové de l'Illa de Man, territori on es parla una llengua gaèlica i que compta amb un parlament propi (Tynwald) des de temps immemorials, i coneguda també per les seves carreres de motos.

Us deixo un link a una entrevista on el corredor expresava la seva veritable identitat de Man.

http://www.guardian.co.uk/sport/2007/jul/06/smalltalk.sportinterviews

(Nota:Cal dir que el seu cognom amb "C" es ben propi de l'illa, ja que la llengua parlada és de la branca del so "Q" de les celtes.)

1.8.09

Música tradicional a la Vall de Ribes




Es de felicitar el programa de música tradiconal que es celebra aquest estiu a la Vall de Ribes en diferents pobles,sota el títol "Romànic en viu" i que inclou grups en català, basc i occità (cas de Bramatopin).


Inicitives així fan de l'estiu un moment especial, tan atrafegats com anem durant l'any.

de Y Wladfa a la pàtria

A mitjan del s.XIX un grup de gal.lesos va establir-se a la Patagònia buscant un nou món on construir una nova pàtria gal.lesa (aquest és el significat de "Y Wladfa"), on poder desenvolupar la seva fe "nonconformista" i viure en gal.lès. Els argentins se'n malfiaren després de l'experiència amb els anglesos a les Malvinas (i és que això ja ve de lluny...) i els hi tallaren les ales.
Actualment, alguns milers de persones segueixen parlant la llengua gal.lesa, i es donen casos com el que presentem, on fa uns dies un gal.lèsparlant arriba per primer cop al País de Gal.les.
Aquest gaucho, de Cwm Hyfryd a la Patagonia, ha visitat als 80 anys per primera vegada Gal.les, i s'estarà aquest agost al país per participar en la gran festa cultural gal.lesa, l'Eistedfodd.